El bloc del PRIMO MANOLO

El PRIMO MANOLO té amics!

2009-04-30T10:28:00.000-07:00

Als que ja sabíem(Emma i Gabriel), s'hi han afegit l'helena L. i, com a col·laboradora passiva, L'Imma A. (thanks mom!). Això està molt però que molt bé, però se m'acaven les idees i crec que us hauríeu de merèixer el títol de col·laboradors aportant alguna cosa, no? jaja

P.D. el comptador de visites deu estar espatllat, només compta les meves.

La flauta màgica: "14: Der hölle Rache kocht in meinem Herzen"

2009-04-30T08:41:00.000-07:00

Sí, és la de l'anunci de pastilletes orgàsmiques. Si és l'única referència que teniu d'aquesta proesa vocal, no costa gaire imaginar-se que heu arribat aquí escrivint alguna cosa estranya i poc relacionada amb aquest tema al Google. La resta (entre la qual m'incloc), crec que hauríem d'aprendre una lliçó d'humiltat, ja que per molt que ens agradi aquesta peça, segur que tots hem pensat més d'una vegada que la millor ocurrència del món era veure el graciós de torn imitant-la amb veu de falset. Com tinc el costum de dir, i sempre ho posaré en majúscules, la major part dels llenguts orangutans que se'n fumen no l'han ESCOLTAT mai sencera. (Suposo que ja aneu entenent que llenguts orangutans no és perquè em vingués de gust posar xorrades a les sigles)

Jo crec que la millor característica d'aquesta ària* és la seva força. Tant sols per començar,m'agradaria que imaginéssiu l'escena: la pavarotta en qüestió, sola dalt de l'escenari, pràcticament cridant i enrecordant-se en més d'una ocasió de la mare de'n Zarastro. D'això un se n'adona sense necessitat de saber alemany, n'hi molt menys de veure-ho en directe(tot i que seria una passada). Si seguiu imaginant-vos l'escena i escoltant-la a la vegada, segur que podeu veure una senyora més aviat guapa (al cap i a la fi és la reina de la nit), amb un vestit digne d'anunci de freixenet, amb les celles corrugades, obrint la boca al màxim i amb una cara d'enfadada en general que espanta. Si fa temps que no l'escolteu i ara ha estat la primera vegada, a qui no se li hagi posat la pell de gallina és que no estava ESCOLTANT. A part d'això, l'obra té més parts que no siguin el "laralarala-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-hoooooo", i algunes d'elles són igual o fins i tot millors que aquesta, encara que sigui la més coneguda. I, és que al cap i a la fi, no deixa de ser una gran obra de la història de la música, i, per una soprano, cantar-la és tota una proesa.

*Ària

f. [LC] [MU] Melodia, amb el seu acompanyament, per a ésser cantada per una veu o més veus solistes en òperes, en oratoris, etc. (perquè veigueu que aquest blog és per a tots els públics)

(No em ve de gust posar la fitxa tècnica, al cap i a la fi no és el tema principal d'aquest blog i tots sabem anar a la Wiki i fer un resum)

sou capaços de sentir, cap al final, durant els tresets, com sembla que la cantant es fongui amb les flautes? jo, la veritat, ho trobo increïble.

Cànon de Pachelbel en Re M

2009-04-25T08:25:00.000-07:00

Sííí, ho sé, jo he estat xelista i tocar el cànon de Pachelbel és un suplici, però ara no es tracta d'això, sinó de fixar-nos en altres coses. Aquí us deixo el vídeo:

(jo crec que aquest arranjament és un pèl lent, però això va a gustos. si us interessa una versió més ràpida i que soni una mica millor, us la puc passar)

Sí, el de la foto és Mozart, però no m'ho vingueu a dir a mi, sinó al tarat que va penjar el vídeo al youtube!

Cànon de Pachelbel en RE, informació general (i objectiva):

Autor: Johann Christoph Pachelbel, que va viure a la segona meitat del 17 (1653-1706)(Nuremberg-Nuremberg), gran part de la seva vida musical la va passar de cort en cort. Era un destacat organista, clavecinista i compositor. Com és de suposar la seva obra més famosa és aquest cànon, tot i que també destaquen les seves composicions per orgue i clavicèmbal, i música religiosa(misses, corals...)

Obra: El seu títol original és "cànon i giga en Re major per tres violins i baix continu" (Kanon und Gigue in D-Dur für drei Violinen und Basso Continuo), però se n'han fet gran varietat d'arranjaments per a tot tipus de conjunts instrumentals. El baix realitza el mateix obstinat durant tota l'obra, i les tres veus es desenvolupen a sobre.

Sense més preàmbuls, passem a la valoració, esperem que en conjunt positiva, d'aquesta gran obra:

Abans de res, m'agradaria afegir que la giga que segueix al cànon també és molt bonica, però 10.000 vegades menys coneguda.

A veure, tothom es pensa que el cànon ( com l'anomenarem a partir d'ara), és una melodia simple i avorrida, i la gent es veu amb cor de burlar-se'n, taralalejar-la i dir que està molt vista i suada. I què. Amb quin fonament dieu una cosa semblant? us creieu capaços d'emular el gran treball que hi ha al darrere d'una obra semblant? per començar, l'heu ESCOLTAT mai sencera sense bufar i fer cara d'avorrit amb el del costat? si la resposta és sí, això només reafirma el vostre bon criteri, i el que heu de fer és parar de llegir i apuntar-vos a la secció de col·laboradors. Si la resposta és no, apreteu el triangle horitzontal que hi ha un bon tros més amunt i fixeu-vos en què sí, les seves fòrmules rítmiques són simplones i poden semblar soses, però és que senzillament aquí rau la seva principal gràcia: tanqueu els ulls i fixeu-vos en com sentrellacen les veus a cada pulsació, que per aixó és un cànon, i no es va fer famós només perquè fos resultón. si realment l'esteu ESCOLTANT, sentireu com una mena de satisfacció, perquè tot resol on ha de reoldre, les cadències són les que han de ser i tot porta allà on ha de portar. És aquest control del que sentiràs el que fa d'aquesta peça una obra que escoltaries una vegada i una altra, fins a pensar que està molt vista. (ai no! això no ho hauria de dir, no?)

Els inicis del PRIMO MANOLO

2009-04-25T08:11:00.000-07:00

Benvinguts al PRIMO MANOLO, que vol dir Projecte de Redescobriment d'Increïbles i Magnífiques Obres Musicals Absurdament Ningunejades, Òbviament, per Llenguts Orangutans. Si no ho heu entès, vol dir que es tracta de fer comentaris positius sobre obres clàssiques de les que tothom en parli malament. En definitiva, es tracta de que si mai sentiu en una conversa un llengut orangutà deixant malament una bona obra musical, aviseu i aquí en farem la contra, junt amb una fitxa d'informació objectiva d'interès general.

Apa, o sigui que si voleu ser amics del PRIMO MANOLO, ja sabeu què toca.

Per cert, l'Emma C. i en Gabriel O.-G.P. (XD), ja en són col·laboradors.