La flauta màgica: "14: Der hölle Rache kocht in meinem Herzen"

Sí, és la de l'anunci de pastilletes orgàsmiques. Si és l'única referència que teniu d'aquesta proesa vocal, no costa gaire imaginar-se que heu arribat aquí escrivint alguna cosa estranya i poc relacionada amb aquest tema al Google. La resta (entre la qual m'incloc), crec que hauríem d'aprendre una lliçó d'humiltat, ja que per molt que ens agradi aquesta peça, segur que tots hem pensat més d'una vegada que la millor ocurrència del món era veure el graciós de torn imitant-la amb veu de falset. Com tinc el costum de dir, i sempre ho posaré en majúscules, la major part dels llenguts orangutans que se'n fumen no l'han ESCOLTAT mai sencera. (Suposo que ja aneu entenent que llenguts orangutans no és perquè em vingués de gust posar xorrades a les sigles)

Jo crec que la millor característica d'aquesta ària* és la seva força. Tant sols per començar,m'agradaria que imaginéssiu l'escena: la pavarotta en qüestió, sola dalt de l'escenari, pràcticament cridant i enrecordant-se en més d'una ocasió de la mare de'n Zarastro. D'això un se n'adona sense necessitat de saber alemany, n'hi molt menys de veure-ho en directe(tot i que seria una passada). Si seguiu imaginant-vos l'escena i escoltant-la a la vegada, segur que podeu veure una senyora més aviat guapa (al cap i a la fi és la reina de la nit), amb un vestit digne d'anunci de freixenet, amb les celles corrugades, obrint la boca al màxim i amb una cara d'enfadada en general que espanta. Si fa temps que no l'escolteu i ara ha estat la primera vegada, a qui no se li hagi posat la pell de gallina és que no estava ESCOLTANT. A part d'això, l'obra té més parts que no siguin el "laralarala-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-hoooooo", i algunes d'elles són igual o fins i tot millors que aquesta, encara que sigui la més coneguda. I, és que al cap i a la fi, no deixa de ser una gran obra de la història de la música, i, per una soprano, cantar-la és tota una proesa.

*Ària


f. [LC] [MU] Melodia, amb el seu acompanyament, per a ésser cantada per una veu o més veus solistes en òperes, en oratoris, etc. (perquè veigueu que aquest blog és per a tots els públics)

(No em ve de gust posar la fitxa tècnica, al cap i a la fi no és el tema principal d'aquest blog i tots sabem anar a la Wiki i fer un resum)


sou capaços de sentir, cap al final, durant els tresets, com sembla que la cantant es fongui amb les flautes? jo, la veritat, ho trobo increïble.